BONA NIT, GENT DE LES TENEBRES. QUE TINGUEU DOLÇOS MALSONS I NO OBLIDEU LLEGIR! Imatge de Heather Plew
Entrades
RELAT CURT PARANOIA Tic, tac, tic, tac... Les agulles del rellotge caminen sense parar i cada segon ressona dins el meu cap. Són les cinc de la tarda. Em dic a mi mateixa: avui si, avui ho faré. Ara mateix m'asseuré davant de l'ordinador i em posaré a escriure. Encenc l'ordinador. Em preparo la cadira per estar còmode. Un coixí, o potser dos, o potser millor cap. No ho sé... Vaja, sense coixí ja està bé. M'assec a la cadira. L'ordinador està encès i acabo d'obrir el programa corresponent. Tot preparat. Faig cruixir els dits, uns petits estiraments amb els braços i tot preparat. Però... La boca... La noto seca. Necessito líquid, aigua potser, alguna cosa que m'hidrati el coll. Ja està! Un cafè és la solució. M'aixeco de la cadira sense coixí i me'n vaig a la cuina a preparar-me un cafè, amb llet (això si), i tot seguit tornaré i ja estarà tot preparat per començar a escriure. M'espero uns segons mentre la llet s'escalfa al m...